Tampoc es que tingui molta experiència de viure estius a Estocolm, però sí que us puc comentar com ha estat el meu primer estiu.

El que té Suècia i que m’agrada és que pots disfrutar de les quatre estacions i ben diferenciades, un hivern fred amb neu, una primavera on veus com es va desfent el gel i la neu i les plantes comencen a treure els seus primers brots verds, un estiu calurós, ple de llum i de vida i una tardor on pots veure com la natura es prepara per rebre les temperatures baixes de l’hivern.

Pero avui us parlaré només de l’estiu, que astronòmicament comença el 21 de juny i que aquí celebren el “Midsummer” el cap de setmana següent.

Al principi de l’estiu pots sortir de dia en màniga curta però a la tarda refresca i t’has de posar una peça de roba més perque sino passes una mica de fred, després, al Juliol les temperatures pujen amb màximes de 25-27 graus, amb puntes de 30, que per cert… diuen que aquest estiu ha fet unes temperatures molt altes que no es registraven desde fa més de 30 anys. Al principi de l’agost van venir pluges i ja veus que comença a baixar la temperatura i a mitjans de mes ja has de sortir amb una peça de roba perque per la tarda-nit refresca.

Varis amics em va comentar que aquí a l’estiu la gent es torna “boja”, jo no entenia ni com, ni perque, però ara si. L’estiu es un temps que la gent aprofita els parcs i jardins per sortir amb els amics, fer barbacoes, pasejar,… però no només els caps de setmana sino tots els dies, a més les empreses munten els seus menjadors a l’experior, bars i botigues munten petites terrasses improvisades perque els seus cliens puguin estar al carrer prenent el sol i veus un ambient alegre i ple de vida.

L’estiu és fantàstic, perque la gent aprofita el temps, en canvi a Catalunya com que tenim molts dies de bon temps no els hi donem la importancia que aquí els hi donen.

Encara estic a Estocolm així que encara m’estic fent el suec i en aquests mesos he estat un munt de coses que en properes entrades us anié explicant i posant-vos al dia.

Avui comentaré que estic estudiant suec, ja porto uns 3 mesets estudiant a un centre concertat pel Govern suec per a inmigrants, i he de dir que encara que la gràmatica sembla fàcil, la pronunciació és extremadament difícil.

Per la meva experiència el suec és molt semblant a l’anglès i els que coneixen l’alemany diuen que s’assembla encara més, els verbs son sencills de conjugar, però hi ha un parell de coses que m’arrufen el nas que son un espècie d’articles que tenen y que no segueixen cap norma. Us poso un exemple.

Cotxe en suec és BIL, si vols dir “un cotxe” diràs “en bil”, si fas referència a un cotxe en particular, és a dir “aquest cotxe” es diu “bilen”. Fins aquí sembla molt fàcil, però hi han paraules que en comptes de portar EN, porten ETT però que no segueixen cap norma, com per exemple “taula”, que es diu en suec “BORD”, així que per dir “una taula” direm “ett bord” i si ens referim a una taula concreta direm “bordet”. I per complicar-ho una mica més podriem parlar dels plurals d’aquestes paraules… però no us vull atabalar més la lectura d’aquesta entrada.

De mica en mica estic aprenent, de moment em resulta més fàcil llegir per mi mateix que pas parlar-lo o entendre’l quan em parlen en suec, però espero que d’aquí poc ja pugui començar a tenir més pràctica, encara que em faig a la idea que això requerirà temps, ja que amics catalans que viuen aquí i que porten un parell o tres anys, encara no dominen l’idioma principalment parlar-lo. Paciència!!!

Doncs fins aquí l’entrada d’avui… espero no trigar gaire amb més historietes “asuecades”

Encara que el temps sembla que va millorant, el tema del meu número suec sembla que no, i es que qui em va traduir el formulari suec va cometre una greu error que estic pagant amb una demora desproporcionada on precisament ahir vaig estar solventant aquesta errada responent a una serie de preguntes, i que espero que ja sigui la “refiniva”

A part d’això segueixo amb els meus dos temes imporatants com son buscar feina i moure un projecte, però sense el maleït número poca cosa puc fer.

Aquesta setmana he anat al cinema, he anat a veure “Alice in wonderland” en 3D, versió original subtitulada al suec. El preu una mica més car que a Barcelona, però només una mica, la sala que vaig triar va ser la d’un cinema de tota la vida amb una sala enorme. Una cosa curiosa…. abans de començar la pel.lícula va sortir una noia de la companyia del cinema, es va plantar davant de la pantalla i va fer una explicació que no vaig entendre res, no explicava com s’han de posar les ulleres per veure el 3D, sino que semblava que deia que mantinguessim la sala neta que ella era la responsable o alguna cosa així. És per això que si algún lector o lectora d’aquest blog em pot dir que estava dient, em faria un gran favor Gràcies!

Com veieu aquesta setmana no ha estat gaire interessant, ja que sense el número poca cosa puc fer, així que creurem els dits perque aquesta setmana que entra per fi el pugui tenir.

A part d’això, segueixo buscant feina, estic movent un tema personal que ja comentaré quan sigui el moment, vaig quedar amb tres membres de l’associació Quatre Barres, i  he de dir que va ser tot un plaer, vam anar a sopar a una “creperia”, la crep que em vaig menjar boníssima amb una excel.lent companyia. Vam parlar de com son les seves vides a Suècia i em van comentar coses molt interessants. He de confessar que em va sorpendre l’edat… m’els esperava més grans, però no, és gent jove i em van fer sentir com si estés a casa, sopant amb uns amics de tota la vida, quan els acabava de conèixer en aquell moment en persona.

També he de dir que ja porto una setmana a la nova habitació que està situada a una població tocant a Estocolm que es diu Bromma (es pronuncia “Brommà” fent l’accent a la A), i estic força content, ja que encara que no estigui al centre, estic ben aprop de l’estació de metro i arribo al centre en 25 minuts aproximadament. A part, comparteixo el piset amb un home peruà la mar de simpàtic, tot un personatge que ja us aniré explicant en properes entrades.

També he quedat aquests dos últims dissabtes amb un grup de suecs que es reuneixen a casa per veure el famós Melodifestivalen, un festival de música de gran prestigi que emet la televisió nacional sueca fa molts anys on el guanyador és el que va després a representar al seu pais al Festival d’Eurovisió. Aquestes reunions que cada cap de setmana se celebren en una casa diferent son d’allò més divertides, a més, m’he sentit com un d’ells, gent molt social, simpàtica, agradable i servicial. El que resulta curiós és que aquí és típic celebrar festes a cases particulars on l’amfitrió prepara el sopar i els convidats es porten la seva veguda (l’alcohol és carissim). El primer dia em va agafar una mica per sorpresa, però el segon dia em vaig encarregar de fer una generosa truita de patates i preparar un bon plat de tres pisos de pa amb tomàquet. He de dir que va tenir força èxit ja que va volar en questió de minuts.

Com podeu veure he fet unes bones amistat aquí a Suècia, tant catalanes com sueques.

Us deixo aquesta entrada amb un petit vídeo que he fet amb diverses fotografies que he fet amb l’iPhone, on podreu veure com el bon temps ja ha arribat a Estocolm fent que es comencin a desfer les plaques de gel del riu.

Looking for Dyck
Uploaded by asuecat. – See more comedy videos.

Segons petició popular us vull parlar de la meva impressió de com es comporta aquí la gent a nivell social.

Però primer de tot us convido a veure aquest vídeo enregistrat a l’edifici on estaré fins el primer de març:

http://www.dailymotion.com/video/xcbmnp_my-appartment-in-sweden

Com podeu veure les zones comunes estan impecables, netes, ordenades i ben tractades. Crec que si aquest edifici el posessim al mitg de Barcelona estaria d’una altre forma, sense comptar que les rentadores estarien tantades en clau. Pel carrer només hi ha neu… no he vist gent tirant brossa, ni escupint… ho veig net, blanc nuclear per ser exactes… i a més literalment!

També m’he fixat que la gent no crida per constum, no és tafanera, tothom fa la seva vida i no es fica en  la vida dels altres, o al menys és el que sento a aquest pais. Defectes? segur que tenen, ningú es perfecte com deia aquella pel.lícula, i podeu tenir clar que quan trobi algun defecte ho diré